Si parléssim de la gamba simplement com a producte de temporada ens autoenganyaríem. Es tracta, també, de memòria i llegat. De no perdre les arrels.
La gamba vermella és Barcelona. I ho és perquè manté viva la memòria d’una ciutat que encara mira al mar i hi reconeix, en els seus productes més intensos, una manera de viure que ens és pròpia.
Un recorregut que preserva el gust de la gamba de sempre i contribueix a mantenir vius una saviesa popular i un sector amenaçats com la pesca a Barcelona. Un ofici tan antic com la ciutat, profundament lligat al mar i a una tradició que encara avui resisteix en un món globalitzat.
Habitant a uns 700 m de profunditat, la gamba roja no va arribar a les taules fins a mitjan segle XX, quan la tecnologia va fer-ne possible la captura. La seva immediata popularitat la va convertir en un dels nostres àpats tradicionals més recents.
Caràcter
La gamba tradicionalment no ha necessitat una gran dialèctica o un embolcall gastronòmic potent per ser apreciada. N’hi pot haver prou amb una planxa o una brasa ben feta perquè aparegui tot el seu caràcter i, per altra banda, pot ser la protagonista principal d’elaborats suquets o arrossos.
La seva força rau justament en aquesta dualitat: és delicada però profunda en sabor; senzilla, però capaç d’elevar qualsevol plat. Per això, tant a Barcelona com en la cuina mediterrània en general, la gamba és un dels productes marins més preuats: una expressió neta del mar i els seus gustos més intensos i genuïns.
La gamba és en un dels principals arguments contra la regressió de la pesca, sent-ne un dels seus productes més rendibles i prestigiosos.
Frescor
Tot comença a les costes del Garraf, a molta profunditat, allà on viu i es pesca la gamba i hi arriba la flota pesquera de Barcelona, formada per petites embarcacions independents, que mantenen un equilibri cada vegada més fràgil entre preservar la professió, guanyar-se la vida i garantir la continuïtat de la població de gamba.
El recorregut continua a la llotja, un element avui gairebé insòlit en una capital global europea: un espai on quan les barques tornen a port el producte fresc és venut encara a pocs metres de la vida urbana, ajudant enormement a preservar un dels atributs més preuats de la pesca: la frescor.
D’aquí, la gamba passa als restaurants, on és tractada com un autèntic tresor gastronòmic i tanca un cercle que uneix cultura, història i diversos sectors de la ciutat.
