Un protagonista inesperat
En una ciutat tan gran, on no tothom té el temps o habilitat d’endinsar-se al bosc, hi ha una figura profundament barcelonina que ha estat clau perquè el bolet continuï regnant cada tardor: els mercats. Una xarxa extensíssima que, malgrat el pas del temps, es manté viva i fidel al seu paper de pont entre la ciutat i, en aquest cas, el sotabosc. Com diu Jordi Vilà: “Si moren els mercats moren els bolets”
En català tenim més de sis-centes paraules per parlar de bolets. No és cap hipèrbole lèxica: és la prova que som una de les cultures més micòfiles del món.
Cada tardor, catalans de tota mena peregrinen als boscos amb una devoció gairebé litúrgica, a la recerca d’un producte ara ja deïficat.
Tot neix d’un pacte tàcit. Un racó de bosc. Un secret. Cada família té el seu i es transmet de pares a fills: un indret on sempre s’han fet bolets i sempre se’n faran. S’estableix una mena de simbiosi entre la família i el bosc que es renova any a any.
És una història d’amor entre una cultura i un producte que aquí troba les millors condicions per créixer, tant en qualitat com en diversitat. Una complicitat que s’ha infiltrat fins al moll de l’os de l’ànima gastronòmica barcelonina i catalana.
“La nostra cuina no pot ser una tendència. Ha de continuar sent un patrimoni viu, modelat pel temps, no per les modes”
La cuina d'en Jordi Vilà
En temps d’exhibicionismes efímers, Jordi Vilà reivindica el bolet com a gest de coherència: creativitat amb arrel, alta cuina amb memòria, personalitat sense estridències. Tornar aquelles olors i sabors que visquin en lo més profund de nosaltres. Des de la creativitat i el talent.
